L’any 2020, la Fundació Catalunya La Pedrera va patir, com tota la societat, una situació desconeguda. Potser la proximitat dels nostres patrons als entorns mèdics i científics ens va ajudar a anticipar quines mesures caldria prendre, però no per això va deixar de tenir un gran impacte a la nostra organització: La Pedrera, Món Sant Benet, MónNatura Delta de l’Ebre i MónNatura Pirineus es tancaven; els espais socials de la Fundació no podien rebre als nostres beneficiaris dels programes REMS, Dina en companyia i el Programa d’Acompanyament Educatiu; el Col·legi Oms i de Prat enviava els nens cap a casa; la Fundació Topromi pensava com s’ho farien els seus beneficiaris a casa; i la Fundació Alícia -gran part de les seves funcions requereixen cuinar en directe- va tancar les seves instal·lacions; l’hotel i la restauració de Sant Benet també tancaven.
El tancament es va fer explicant a tothom que no sabíem pràcticament res, però que faríem com a Fundació tot el que estigués a les nostres mans per pal·liar el col·lapse del sistema sanitari. He volgut detallar els equipaments que integren la fundació perquè estan distribuïts per tot el territori de Catalunya, atenen diferents tipus de beneficiaris i usuaris, i perquè molts cops els nostres interlocutors són les famílies. I la gent de la nostra Fundació va haver de coordinar tot això teletreballant per primer cop.
Cert és que haver fet aquest esforç des del minut zero ens va permetre prendre decisions que després han estat fonamentals per orientar aquest any i els futurs.
L’equip directiu va avaluar quin seria l’impacte econòmic del tancament dels equipaments i va proposar al Patronat, d’una banda, acollir-nos als crèdits ICO, i de l’altra, intuint que la situació no es resoldria abans del mes de juliol, tramitar els corresponents ERTO. Es va ajustar immediatament el pressupost ja aprovat amb un pressupost més realista que ens permetés ajustar ingressos i despeses i aconseguir un dèficit controlat.
Al mateix temps es va veure que, amb l’entorn telemàtic, s’havia d’establir un vincle sensible amb els participants i famílies del programa REMS i, si es podia, trobar una solució per als Dina en companyia.
Treballar de manera intensa i contínua entre el Patronat i l’equip directiu va permetre prioritzar les activitats on centraríem els nostres esforços: els projectes socials i els projectes científics. Només les limitacions pròpies dels confinaments i la necessitat de preservar la salut d’uns i altres han posat els límits.
Hem explorat camins alternatius. Hem treballat com un gran equip d’equips, i s’han establert les bases de confiança i complicitat entre els nostres col·laboradors i nosaltres per afrontar nous reptes estratègics. Reptes que permetran a la Fundació Catalunya La Pedrera posicionar-nos més enllà dels nostres entorns vinculats a rebre visitants, que també, però sobretot construir nous projectes en els àmbits en què tenim coneixement expert: millora i innovació dels projectes dels espais socials, Science Academy, European Projects i Brand Profit.
Ha estat una gran experiència i una gran responsabilitat transformar el què podia haver estat un moment traumàtic en un procés de creixement intern i compromís amb la societat.
Germán Ramón-Cortés Montaner
President
La Fundació Catalunya La Pedrera ha anat evolucionant al llarg d’aquests set anys i ha posat el focus en ser una fundació al servei de la societat. Hem volgut des del primer moment seguir les indicacions del Patronat i assegurar-nos que al centre dels projectes estiguin les persones a qui beneficien els recursos humans i econòmics de la Fundació per garantir-los un futur millor basat en la igualtat d’oportunitats.
Durant tots aquests anys el model que li permetia afrontar els diferents projectes culturals, socials, ambientals i educatius era clar: amb els ingressos procedents dels visitants als equipaments, especialment els visitants de La Pedrera, es podien construir projectes diferencials posant en valor l'experiència acumulada per la Fundació en els diferents àmbits.
Però el març del 2020 la pandèmia per la COVID-19, la declaració de l’estat d’alarma i l’inici del confinament van impactar la línia de flotació del nostre model econòmic-financer. El nostre President ja ha explicat a la seva presentació quins instruments es van emprar i quines decisions es van prendre. Potser jo puc fer més èmfasi en el com.
El lema en què vàrem fonamentar el disseny de l’estratègia va ser “treballem per les certeses i deixem de banda les incerteses”. Es tractava de mirar endavant, construir un futur i avaluar sobre quins nous paràmetres es podien identificar noves fonts d’ingressos que es poguessin dissenyar durant el 2020, es posin en marxa el 2021 i donin fruits a partir de l’any 2022 i següents.
Vàrem establir les quatre grans línies de projectes estratègics mencionats pel President, partint d’aquell coneixement expert que ens diferencia d’altres fundacions. L’estructura organitzativa va abandonar l’organigrama i es va transformar per a poder treballar per projectes. Es va crear una unitat transversal supervisora (SESCO ) que donés al Patronat i a l’equip el seguiment continu del marc d’ingressos i despeses, per una banda, i de l’altra la seguretat jurídica laboral i fiscal necessària. Es va apoderar a l'organització per tal que tothom fos visible, fes propostes i es responsabilitzés de la viabilitat d’aquestes propostes quan les presentessin al SESCO: en tot moment calia analitzar a fons el potencial impacte social i econòmic.
Durant tot aquest any s’ha cuidat especialment mantenir una comunicació directa i continua amb els equips, polsar la capacitat innovadora interna, generar marcs de confiança i impulsar el creixement personal i professional dins l'organització. I, en la mesura del possible, s’ha cuidat la situació emocional dels equips i dels nostres beneficiaris.
A tall d’exemple, els espais socials d’aquest 2021 ja no tenen res a veure amb els espais 2019. La clau d’èxit de l’adaptació dels nostres programes i d’haver pogut estar en tot moment al costat dels participants en moments tan difícils ha estat disposar d’un equip humà unit, amb talent i compromès amb les persones, amb qui tenen un vincle de confiança molt sòlid.
Aquest 2021 les màquines s’han posat en funcionament segons el que va aprovar el Patronat al 2020, i estem segurs que aviat podrem explicar com aquells projectes estratègics han anat madurant, eclosionant i qui i com ho ha fet possible.
Marta Lacambra Puig
Directora general